S'inaugura 'Perdre abans que res', darrera instal·lació del cicle a la Capella de Sant Roc de Valls

Aquest dissabte, 5 de maig, a la 1 del migdia, la Capella de Sant Roc de Valls clourà l'actual cicle 'Pintura mural', comissariat per Pilar Bonet, amb la inauguració de la darrera intervenció titulada 'Perdre abans que res' de Jan Monclús. a pintura de Jan Monclús regira idees sobre la transcendència estètica de l'art, la sofisticació tècnica de la pintura o la figura mítica de l'artista que treballa un espai en blanc. Als antípodes d'aquesta idealització, per a ell l'artista és qui sap perdre i fracassar abans que res, fracassant cada vegada millor seguint el rastre contradictori de Samuel Beckett. I "perdre" és l'objectiu primordial del perdedor, metàfora de la figura de l'artista. A l'hora, aquesta contrarietat és la seva oportunitat: Continuar, malgrat tot, encara que no hi hagi "res a dir".

L'artista que pinta l'absis de Sant Roc forma part d'una generació que manté el pols amb el llegat patrimonial de la pintura, revalidant la figura de l'artista com un antiheroi i la necessitat de pintar com a patologia de l'estètica contemporània. Són artistes il·lustrats i també indolents, l'humor pessimista els hi serveix per aconseguir la distància crítica necessària i sobreviure. Les banderes estan carregades de forta semiòtica d'identitat. Les que pinta Jan Monclús semblen teles alliberades del bastidor, del suport quadre, que onegen en una atmosfera de ficció. Les que ha dibuixat a l'absis tenen presència d'artifici, com una bandera plantada a la Lluna. Aquestes flags no tenen gràfica d'icona sinó de text fet amb el pinzell.

Jan Monclús pinta frases sobre la pintura que es transformen en pintura. Aquesta escriptura pintada són declaracions íntimes sobre el desfici de pintar i la desídia de fer-ho. Les cinc banderes ressonen a la sala com una cantarella del desencant i així mateix com el principal sentit de l'obra. La repetició sistemàtica de l'absurd és la seva tàctica de representació. A l'artista li agrada expandir la potència de la paradoxa, usa l'atzar a l'hora de pintar, manté la pintura figurativa com una singular autobiografia a l'oli i considera la insensatesa com a objectiu i eficàcia del gest de l'artista. Pinta sense la protecció del model acadèmic. Una forma de pintura promiscua, fora del quadre i global en referents i llengua. Jan Monclús pinta textos en anglès, a la manera d'una to do list. Recordatoris anodins que combinen la capacitat crítica amb el gest d'una veu alienada dins el sistema de l'art.

L'anècdota, la confusió lúdica, l'error, la ironia i la paròdia o la raresa dels materials són estratègies de treball i tècniques de comunicació. Per a l'artista el taller ja no és un lloc privat sinó un espai de joc i acrobàcies entre amics, la sala d'exposicions tampoc és un espai silenciós i sagrat ni l'originalitat la clau de l'art. Tot és comú i vulgar, per tant global i especial: excepcional.

L'actual cicle d'exposicions ha presentat set artistes que han treballat durant els darrers mesos en un context molt determinat: l'absis de la capella de Sant Roc. L'espai semicircular del recinte ha recuperat en aquest cicle d'Art contemporani la seva arquitectura narrativa, a través de les intervencions pictòriques que els artistes han executat en directe al mur poligonal. El projecte ha incidit a l'escenari absidal de la sala per tal de treballar la pintura, el dibuix i el text en noves inscripcions i missatges de caràcter crític. L'absis és una estructura arquitectònica de gran valor icònic, un espai diferencial que en la tradició litúrgica acull elements decoratius en diversos llenguatges i gèneres: retrat, paisatge, text, icones, ornamentació geomètrica, elements simbòlics o escenes historiades. Els treballs han descodificat missatges, alterat narratives, jugat amb les lectures visuals o plantejat la seva desobediència.
Share on Google Plus

About PortalNou Valls

This is a short description in the author block about the author. You edit it by entering text in the "Biographical Info" field in the user admin panel.
    Blogger Comment
    Facebook Comment

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada