Opinió.- Resposta oberta a qui se sent acusada de carcellera, feixista i mala catalana

JOSEP LLUÍS ERAS. Senyora Rosa Maria Ibarra, no l'hauria contestat mai perquè sincerament no mereix massa mots després de les seves darreres actuacions ni declaracions. Ni crec tampoc que la majoria dels ciutadans vallencs, als que ha utilitzat per fer-se un bon sou, hagin de perdre gaire el temps amb les meves opinions. No hauria fet aquest escrit de no haver caigut accidentalment a les meves mans el seu lamentable i desafortunat article titulat 'Carta oberta als que insulten al PSC' que ha publicat al 'Diari Més'. És aquest. Però crec que ja n'hi ha prou d'aquest color. Ja n'hi ha prou que aquells que han avalat aquest retrocés democràtic que està vivint la nostra societat, els que van pactar amb el PP i Ciudadanos l'escalada de repressió contra la ciutadania catalana i ara ja de tot l'Estat, facin el paperot de ser les víctimes. I que amb això elaborin un discurs per sobreviure i justificar-se. Per a aquestes martingales ja hi ha la senyora Arrimadas.

Vostè, senyora Ibarra, no té cap mena de vergonya política. Ras i curt. Perquè si es considerés realment d'esquerres i catalanista no estaria en un partit com el PSC que ja han abandonat tot els seus líders amb dignitat i que sols ha sumat quatre democristians i alguns ressentits. Perdó, tres democristians. Un va optar per altres vies i el van fer delegat del govern de l'Estat. Amb quina mena d'autoritat vostè, que cobra més de 4.000 euros mensuals, es fa la víctima quan hi ha gent innocent a la presó i famílies que han de fer una despesa superior per fer-los una visita setmanal? Amb nadons i canalla petita que  no poden veure als seus pares? Quan ha acabat d'escriure el seu article, ha pensat en quin delicte ha comès Jordi Cuixart per no poder veure créixer al seu fill? Després de signar el 155 que ha provocat que avui estigui pres pot fer un article dient que té la consciència molt tranquil·la?  De debò? Quan no va ser aixecar-se del se còmode escó per fer un reconeixement a les famílies dels represaliats?

Malgrat la llei diu que els presos han d'estar a prop de les seves famílies, l'Estat ho incompleix amb el silenci de la senyora Ibarra i dels seus companys de partit que no hem vist que hagin fet mai cap gest al Parlament o al Congrés o cap moció a l'Ajuntament per denunciar-ho. Cap empatia. Clar que d'això de no omplir les lleis i no acostar els presos perquè estiguin a l'abast dels seus familiars, els socialistes en saben molt, oi? Són més del Plan ZEN com van fer al País Basc, oi? Cal fer política de dispersió dels presos catalans també, senyora Ibarra, per acabar amb el 'desafio separatista'? Però millor no denunciar el que és just, perdó, l'incompliment altre cop de la seva pròpia llei, no fos cas que algú perdi la poltrona. De fet, els seus companys que han gosat anar a visitar als presos ja han hagut de patir les ires del seu propi partit.

Ho dic per escrit però quan vulgui li ho diré al carrer de la Cort o en un ple de l'Ajuntament de Valls. Ho faria pels carrers del Barri Antic de Valls per on mai ja no s'hi passeja malgrat després vulgui pontificar sobre els problemes de la ciutat. Ja ho sé que això de dir-se les coses directament no passa perquè divideix la societat, segons alguns. Que allò més maco és callar quan denuncien desenes de mestres per adoctrinament i l'endemà, per Sant Jordi, anar a regalar globus amb el logo del PSC als infants al Pati. I dir que qui alliçona i polititza a la canalla són els separatistes i TV3. Són així molts, pobrets. Per això vivien feliços. Quan la societat no estava dividida perquè ells eren la majoria. Ara, quan la majoria social és una altra...

Però ara Rosa Maria Ibarra, que no anomeno socialista per respecte a la memòria de Pallach, de Capmany o Obiols, o de Maragall, que mai no haurien avalat el que estan fent, els agradada fer-se les víctimes per justificar el discurs que els ve dictat per l'Estat sobre el separatisme violent. Quan quatre canalles els han pintat dos grafits al local del partit en fan la gran notícia d'un atac dels violents separatistes. Fins i tot si alguns desaprensius els trenquen un vidre. Això és violència i no tancar gent a la presó, perseguir mestres o embargar entitats culturals, oi? Això és violència i no absoldre als grups ultres que amenacen de mort a periodistes? Vostè pertany i sustenta al règim que permet això i altres mesures de repressió dels que molts sí en són víctimes. I no he vist cap gest de solidaritat en aquest sentit per part seva, com a autodenominada demòcrata que diu que vol la reconciliació. Ni cap línia en el seu article. Ans al contrari. Aboquem l'Estat a la repressió amb una mà i de l'altra demanem pau i convivència. Tanquem gent innocent a la presó i després reclamem diàleg. I li sorprèn que l'anomenin còmplice?

Vostè, senyora Ibarra, fa trampa. Com sempre, fa trampa i manipula al seu interès un discurs fora de context fins i tot per començar el seu article. Un discurs fet en uns moments que poc tenen a veure amb la situació actual. El joc del doble discurs que va començar amb el PSC impulsant una reforma de l'Estatut que després es va carregar el germà gran, el PSOE. De psiquiàtric, oi? Amb dues mentides silenciades. La primera, en més de 25 anys de governs socialistes, la plurinacionalitat de l'Estat que demanen ha estat una broma a destruir pel propi PSOE. I la segona, més seriosa. Els socialistes espanyols, quan han intentat resoldre l'encaix de les nacions de l'Estat, ho han fet responent amb més violència de la que mai no ha emprat ni emprarà cap dels CDR que ara persegueixen.

Diu la senyora Ibarra que els acusen de "carcellers, feixistes I anticatalans"?. Si algú va signar el 155 és còmplice de portar gent a la presó i a l'exili perquè va validar la política repressiva i, per tant, ja poden deixar de fer l'orni com si no anés amb ells. Com es diu el líder socialista que va anar a visitar Rajoy per avalar la situació actual? Són carcellers o si més no han donat suport a la política carcelària, tan se val. Quan mostren tebiesa davant de l'Estat en tots els àmbits de retallades de drets, es demostra que també són partíceps d'una política de repressió del règim o propera a una recuperació del pensament neofalangista que tan sols pots fer amistat amb Albert Ribera per fer pactes de govern. I anticatalana? A quants mestres més s'han de perseguir perquè el residu de l'antic socialisme català, el que precisament va fer costat a aquest model d'ensenyament, deixi de callar davant aquesta situació? Que no sigui capaç de dir prou? On és la moció del PSC a favor, no de l'Escola Catalana, sinó dels docents perseguits? Més de 80 casos? Tan venuts estan a Rajoy que s'obliden de Marta Mata?

Jo sempre hauria trobat un racó de debat tant si fos d'esquerres, que no ho crec, catalanista, que tampoc, espanyolista, que potser molt, del Barça o del Madrid, de la Joves o de la Vella. Passa que després de veure la seva piulada a Twitter, sols 24 hores abans que el bo d'en Jordi Turull anés a la presó, on vostè es mofava del seu estat anímic durant un discurs, crec que diu molt de vostè com a persona. Aquest és el civisme que defensa en el seu article? O potser mereixia un article de disculpa en comptes de la quarteta d'intent de justificació que ha publicat. No s'enganyi, han estat aquests gestos els que han dividit, no el procés. La societat catalana no està dividida. Jo seguiré dialogant amb gent que pensa diferent però mai amb aquells que fan mofa de les víctimes.

Això sí, senyora Ibarra, cada cop que escrigui un fal·laç article com el que ha fet amb el títol 'Carta oberta als que insulten al PSC' jo li respondré. No perquè vostè sigui una veu que mobilitza masses, ni per la seva acció política al Parlament de Catalunya on ha presentat quatre mocions territorials en cinc anys, sinó com a senyal de respecte als que estan presos o a l'exili i no es poden defensar de les seves mentides. Que no que per molt que les repeteixi deixaran de ser-ho. Si no li agrada, pot denunciar-me, també, per exercir la llibertat de premsa, que ara es porta molt. De ben segur que trobaran un jutge d'aquest Estat de convivència que hi trobarà alguna mena de delicte.
Share on Google Plus

About PortalNou Valls

This is a short description in the author block about the author. You edit it by entering text in the "Biographical Info" field in the user admin panel.
    Blogger Comment
    Facebook Comment

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada