Opinió.- Una agradable sorpresa!

ROMAN GALIMANY*. Tenint en compte que en el concert del dijous, 26 d'abril, del cicle Nits de Clàssics, la soprano Mercedes Gancedo i la pianista Beatriz González Miralles van ser les escollides per substituir, amb molt poc marge de temps, l'Òpera Jove de Catalunya, podríem concloure que el concert va resultar ser una agradable sorpresa.

Aquest duo es presentava al Teatre Principal, amb un bagatge de premis, crítiques i actuacions prominents, en el format que recull el seu nou CD titulat 'Cooking America!', un programa confeccionat per a l'ocasió, una sèrie de cançons que s'inicien amb les obres de Carlos Guastavino i Alberto Ginastera, compositors de l'Argentina natal de la Mercedes Gancedo, passant per Montsalvatge, per acabar amb els dos cicles de Leonard Bernstein: 'I hate music!' i el deliciós 'Four rècipes'.

La sorpresa rau en el fet que, després d'una primera part de cançons delicioses dels dos autors argentins i Montsalvatge, entràrem en un marc, tant musicalment com escènicament, totalment diferent i inesperat.

Mercedes Gancedo, finalista del Concurs Internacional Paper de Música i guanyadora de molts altres concursos, va actuar a Valls patrocinada per la Fundació Paper de Música de Capellades. Amb el repertori escollit ens va meravellar la calidesa de la veu i la naturalitat d'aquesta jove cantant de només 28 anys.

No ens va sorprendre perquè l'havíem escoltat feia unes setmanes per Ràdio Clàssica en les Cançons negres de Monsalvatge, però sí que reafirmava aquella molt bona sensació inicial. Cançons argentines, entre nostàlgiques i descriptives, d'un repertori molt interioritzat i poc expansiu, que Mercedes Gancedo va interpretar esplèndidament amb molt de sentiment i expressió.

Beatriz González Miralles, per la seva banda, va estar feliç i encertada en l'acompanyament. Impressionants les dues, Mercedes i Beatriz, en la seva interpretació de 'Trist' i de 'Gato'.  Brillants en les 'Cinco canciones negras' de Montsalvatge, interpretades amb veu intensa i una tessitura ample; no és soprano lleugera, el color és ple i complet. Té una tècnica impecable, un fet que li permet concentrar-se en la interpretació, que en el seu cas, no es limita a l'àmbit vocal. Un bon control del timbre vellutat i homogeni, amb una projecció adequada sense ser esbalaïdora, que li permet un bon grau d'expressió i fiatos en les frases musicals.

La sorpresa arribà en la segona part. Un canvi radical d'estil musical i d' interpretació. Amb les divertides cançons de Bernstein la soprano, amb l'exquisida complicitat de la pianista, a més de posar de manifest les seves qualitats vocals, també va demostrar la seva capacitat d'actriu, que és molta, així com la seva gran simpatia.

Una gran veu dins d'un cos menut i un somriure generós amb la companyia d'una exquisida pianista. Estarem ben atents a l'activitat professional d'aquestes dues joves intèrprets.

*Roman Galimany és el president de l'associació Amics de la Música de Valls.
Share on Google Plus

About PortalNou Valls

This is a short description in the author block about the author. You edit it by entering text in the "Biographical Info" field in the user admin panel.
    Blogger Comment
    Facebook Comment

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada