Opinió.- Ecologisme o ara ecoclassime?

JOSEP LLUÍS ERAS. Acabo de sortir d'un establiment comercial de Valls on m'han cobrat tres cèntims per una bossa de plàstic. No sóc gens previsor, tampoc a l'hora d'anar a comprar, i si m'organitzés una mica podria acostar-me a la botiga amb un cistell de vímet com amb el que anava a comprar quan era petit. No pels tres cèntims sinó perquè també sóc persona convençuda que tant de plàstic amunt i avall no ens fa cap bé com a societat.

El fet és que, tot just he sortit del comerç en qüestió, a una i altra mà, estava sostenint una bossa de plàstic que contenia l'anagrama i un lema de l'establiment on m'hi acabava de deixar els calers. I no sols això. Havia pagat tres cèntims, bé, sis, per passejar-me pel carrer fent publicitat gratuïta del comerç on havia anat a comprar. Dit d'una altra manera, havia donat els meus diners per acabar fent d'home anunci.

De ben segur que cal prendre mesures per evitar la proliferació de bosses de plàstic en el comerç. Una, bàsicament la principal, és prohibir-les. Perquè ens cobren tres euros per una bossa de plàstic on a dins, de franc, hi ha embolicat en plàstic els tomàquets, les carxofes i les cols al costat de les safates de porexpan amb els talls de llom i les costelles de xai. No sé si m'explico. Ens cobren una bossa de plàstic per posar dins la bossa de plàstic la bossa de plàstic de les patates congelades, la minestra de verdures i les penques de bacallà.

La solució no deu ser tan complicada perquè, d'ençà que tinc memòria, veig pel·lícules americanes on, famílies que tenen tot l'aspecte de ser felices, arriben a la cuina, tot venint del supermercat, amb unes llargues paperines on hi ha el contingut de les seves compres. Se suposa que deuen ser paperines de paper, mínimament consistents i evidentment reciclables.

I ja som al cap del carrer. No suprimim les bosses de plàstic als establiments perquè, al darrera, aquest país o un altre, té unes indústries a protegir. Ni deixarem de consumir-les tampoc pel preu de tres cèntims. Política d'aparador. Sols em pregunto si les amenaces que poden fer aquestes grans empreses de deixar gent al carrer no es pot contrarestar amb la possibilitat de donar més feina a les papereres, com les de l'Alt Camp o la Conca.

Però el que realment em preocupa és com les classes dominants es freguen les mans amb determinat tipus d'ecologisme innocent que, cada dia, els fa més feliços. No fa gaire, un prohom de l'esquerra revolucionària demanava la fi dels vols d'avió de low cost perquè cal ia posar fre a la contaminació. Que viatgin els rics i que les classes populars es quedin a casa. A determinada ciutats, ja es proposa que hi entrin només els selectes que han pogut comprar un cotxe elèctric i que els pallussos que amb prou feines podem pagar la revisió de la ITV de la vella furgoneta es quedin a casa.

Això que qualsevol arreplegat pugui pujar a la Cerdanya s'ha d'acabar. I menys amb un vehicle contaminant que sols serveix per fer cues a l'Eix del Llobregat quan és temporada d'esquí. Apugem els peatges i fem-los de franc per al que pot comprar un cotxe híbrid o elèctric. Omplim de taxes ambientals els avions que només puguin pagar els que s'ho poden permetre... Ep, i ara construïm ciutats, com Valls, on només els que poden comprar determinats vehicles aparquin de franc al centre.

O les polítiques ecològiques van per una altra banda que no sigui la del gravamen econòmic, que significa que sols es podran saltar les mesures de protecció ambiental els que se les puguin pagar, o anem a un altre tipus d'ecologisme. Si repetim a escala local el model dels països rics que cobren drets d'emissions contaminants als pobres, es caurà en un error. L'ecoclassisme. I molts ja hi ha caigut de quatre potes.
Share on Google Plus

About PortalNou Valls

This is a short description in the author block about the author. You edit it by entering text in the "Biographical Info" field in the user admin panel.
    Blogger Comment
    Facebook Comment

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada