Rodonyà i l'Alt Camp recuperen amb el Castell un important equipament patrimonial

Rodonyà ha enllestit una ambiciosa rehabilitació del seu Castell. La darrera fase ha estat centrada en el condicionament de l'ala septentrional així com en la recuperació original de la façana. Una intervenció definida a partir de la recuperació del revestiment exterior i la restitució del dimensionat original de les obertures.

Segons Enric Ferré, alcalde de Rodonyà, amb la finalització de les obres d'aquesta tercera fase s'assoleix l'adequació íntegra de les dependències del castell com a equipament cultural per al municipi tot i que encara restarà pendent el condicionament d'algunes sales per als usos previstos que es preveu que es puguin concloure en els pròxims anys. Així mateix, des de l'Ajuntament es vol aprofitar per potenciar aquest valor patrimonial, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, no tan sols el centre de l'activitat cultural del municipi sinó també perquè passi a ser un pols d'atracció turística per a Rodonyà.

Les actuacions han posat al descobert un seguit d'estructures i elements de l'obra original del castell-palau del segle XVI que quedaven emmascarades per les actuacions realitzades a l'edifici a finals del segle XIX i començament del XX. D'una banda, la retirada dels acabats contemporanis de la façana ha possibilitat recuperar bona part de les motllures de pedra que presentava l'ornamentació dels grans finestrals de la planta noble.

Una de les actuacions més rellevants ha estat la recuperació i integració de l'estructura del cos adossat a l'ala llevant, espai on s'emplaçava l'antiga capella del castell. També s'ha recuperat una llar de foc i una bateria de sageteres que recorre els murs de tancament exterior d'aquesta planta. Destaca, especialment, la localització, encastada dins d'un mur, d'una escala de servei que comunicava el primer pis amb l'entresòl.

El conjunt d'aquests elements arquitectònics han estat considerats i incorporats a la proposta constructiva amb la finalitat de preservar-los per tal de posar-se en valor i permetre donar a conèixer un dels principals exponents de l'arquitectura de traça renaixentista del Camp de Tarragona. Principal referent del patrimoni que fou del grup familiar dels Tamarit, senyors de la Baronia de Rodonyà. D'aquesta manera, l'interior de l'edifici ha estat rehabilitat i conserva part de les seves estructures, preservant-se encara la distribució original de les dependències que es disposaven en cada una de les plantes.

Les primeres referències documentals que es fan ressò de l'existència d'una casa forta al lloc de Rodonyà daten de l'any 1170 tot i que les primeres referències ben documentades daten de 1310, any en què l'Arquebisbe de Tarragona Guillem de Rocabertí el va comprar a Bernat de Centelles. En aquell moment estava habitat per Ramon de Tamarit. Cap al 1868, el castell va ser venut per Gaietà de Vilallonga i de Tamarit a un habitant del poble. En aquell moment, ja es trobava en mal estat. L'any 1919, l'Ajuntament va comprar l'edifici, que va ser utilitzat com a escola.

El 2011 es va acabar la segona fase de restauració per a la integració del monument a l'espai urbà i fer-ne la seu de la futura Casa de la Vila i el motor d'atractiu turístic. La tercera i darrera fase va encallar-se uns anys per manca de finançament, però finalment va reprendre's. A més de l'ajuntament, s'hi establirà també espais culturals i per a les entitats.

Aquest projecte constructiu es va portar a terme entre els segles XVI i XVII i és un clar exponent de l'arquitectura rural de traça renaixentista. Durant la segona meitat del segle XVIII, com a conseqüència de la guerra de Successió, el castell va requerir una important obra de rehabilitació integral de tot el seu conjunt. Les dependències que conformen el recinte fortificat es distribueixen a redós d'un gran casal, restant tot el complex envoltat per un recinte murat perimetral. L'edifici principal és una construcció que presenta una planta rectangular d'uns 20 metres de costat que queda articulada a partir d'un pati central interior presidit pel brocal de la cisterna. Les quatre façanes exteriors, amb una alçada de més de 16 metres, acaben amb un coronament de merlets esglaonats que donen unitat al conjunt i que caracteritzen el seu perfil.

La distribució interior s'articula a partir de tres plantes principals i d'un nivell semisoterrat. La compartimentació de l'obra original i de les seves successives reformes possibilita una distribució regular de les dependències i estances a cada un dels nivells. El programa constructiu resol acuradament les necessitats del castell; el de ser una residència senyorial i, a la vegada, el centre d'una explotació rural. Aquests dos factors seran els que determinaran la seva evolució arquitectònica fins a final del segle XIX, moment en què aquest perd la seva funcionalitat originària.
Share on Google Plus

About PortalNou Valls

This is a short description in the author block about the author. You edit it by entering text in the "Biographical Info" field in the user admin panel.
    Blogger Comment
    Facebook Comment

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada