Les poblacions humanes de Vimbodí de fa 15.000 anys tenien els conills entre aliments principals

El Molí del Salt, un jaciment arqueològic situat a Vimbodí i Poblet, és un bon exemple per entendre les estratègies de subsistència de les poblacions humanes al final del Paleolític superior i inicis del Mesolític, és a dir, entre fa uns 8.000 i uns 15.000 anys, aproximadament. Els éssers humans eren capaços de treure el màxim de profit de la fauna, tot i que en aquest indret centraven la seva atenció en els conills, segons es manifesta en un article publicat a la revista 'Historical Biology', encapçalat per Anna Rufà, investigadora predoctoral de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), que ha comptat amb la col·laboració d'altres membres d'aquest centre de recerca i del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana.

Les evidències registrades al Molí del Salt són un bon exemple de l'alta capacitat d'explotació de la fauna, ja que s'hi han documentat una àmplia gama d'activitats, des de l'escorxat de l'animal fins a l'extracció de medul·la òssia. L'alta fragmentació observada en les restes de fauna, entre altres aspectes, suggereixen un ús intens dels nutrients interns dels animals. En el cas dels conills, els homínids no només podien obtenir beneficis alimentaris, sinó també recursos que no estaven destinats a finalitats nutricionals, com l'adquisició de pells que podrien ser utilitzades, per exemple, per protegir el seu cos.

L'alta presència de conills al Molí del Salt, que representa més d'un 90% de la fauna explotada en tots els nivells arqueològics, es deu al fet que serien un recurs abundant i ric en aquesta àrea, fet que podria propiciar la seva captura. "La versatilitat d'aquesta espècie hauria propiciat la seva expansió per diferents entorns ecològics, probablement afavorits pels canvis ambientals que van tenir lloc a finals del Plistocè superior", comenta Anna Rufà.


A més, les altes taxes reproductives d'aquests animals permeten que siguin caçats sense sobreexplotació. "Aquest fet facilita el seu èxit de supervivència, ja que poden continuar sent un recurs important per les poblacions humanes a través del temps sense que perilli la seva pervivència", assegura la mateixa investigadora. De la mateixa manera, tot i que no s'han extret proves concloents en aquest sentit, el gran nombre d'individus representats en algunes de les unitats suggereixen l'ús de possibles tècniques de captura com trampes, llaços i xarxes. Això podria permetre l'obtenció de més d'un individu per cacera realitzada. (Foto: IPHES -  Cedisa Susana Alonso).
Share on Google Plus

About PortalNou Valls

This is a short description in the author block about the author. You edit it by entering text in the "Biographical Info" field in the user admin panel.
    Blogger Comment
    Facebook Comment

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada