Opinió.- Fem riure (una miqueta)

MÍRIAM CULLERÉ PIÉ. L'obra faraònica del Museu Casteller, aixecada sobre el sòl d'un barri que cau a miques. Una Escola de Música súper-potent que no hi cap a dintre casa seva. El premi del Vallenc de l'any que reconeix la tasca de lideratge d'una persona en un ens que ja fou premiat fa uns anys. El cartell finalista del Firagost que resulta ser un plagi i ara no sabem què fer. El tuit crític d'un company que passa a ser condemnat per una pretesa gran ofensa. Un Portal Nou preciós, trist i solitari, cansat de donar la benvinguda a un poble molt esmicolat.

I un fart de gent potent que amb una mà al davant i l'altra al darrere, sense sous ni honoraris, bolquen tota la seva energia i temps en el seu poble, pensant, creant, innovant, sacsejant les nostres consciències i demostrant-nos que hi ha vida més enllà del nostre melic.

Florits de l'Associació del Barri Antic ja treu el cap, per soprendre'ns, com cada primavera. Les Sopes d'All ens fan caure la bava quan desemmascaren la bellesa dels nostres torrents i hi donen vida. Els de Creació en Territori ens obren els equipaments fabrils del Portal Nou i quedem amb els ulls esbatanats.

I jo em dic que la balança podria equilibrar-se una mica. O els de dalt ho deixen de fer tan malament o els de baix no cal que ho facin tan bé! Clar que la tercera via m'insinua que potser  els de dalt podrien cedir el capital i les eines  (l'autoritat ja la tenen guanyada) als de baix, ja que sembla ser que ho saben fer millor que ells.

I amb tot plegat no vull pas dir que no haguem de tenir un Museu Casteller despampanant (però també hi podríem tenir un barri viu, estimat i cuidat al voltant). Tampoc que el Llorenç no es mereixi el premi de Vallenc de l'any (està clar que la seva tasca és lloable i exemplar i el seu àmbit de treball indispensable, però hi ha processos que es poden dissenyar amb unes condicions i paràmetres que evitin les dificultats). Tampoc vull dir que l'Escola de Música no sigui fantàsticament bucòlica al Parc Barrau (a més de ser bucòlica, s'hi podria cabre). Ni que un plagi no pugui quedar finalista d'un premi (al darrere d'un jurat, acostuma a haver-hi una normativa i un equip tècnic que cal que actuï en aquests casos). Ni que un tuit no ens pugui fer picor (és quan gratem que fem saltar la caspa).

No vull dir que siguem fatals, vaja... Només que amb la mà de gent potentíssima que som, no entenc com ho podem fer tan malament!
Share on Google Plus

About PortalNou Valls

This is a short description in the author block about the author. You edit it by entering text in the "Biographical Info" field in the user admin panel.
    Blogger Comment
    Facebook Comment

1 comentaris:

  1. Molt ben dit. Les coses clares. Felicitats!!!. Això és tenir interès per les coses i no, amagar el cap sota l'ala, com fan alguns.

    ResponElimina