L'Espluga commemora aquest diumenge el centenari del naixement de mossèn Ramon Muntanyola

Una missa concelebrada per Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, i l'ofrena de corona a la casa natal, obriran a l'Espluga de Francolí aquest diumenge, 2 d'abril, els actes de commemoració del centenari del naixement de mossèn Ramon Muntanyola. Hi participaran la Coral Espluguina i cor infantil del Col·legi Vedruna i, en acabar la missa, es podrà escoltar enregistrada la veu de l'homenatjat.

Ramon Muntanyola i Llorach va néixer a l'Espluga de Francolí el 2 d'abril de 1917. Va estudiar les primeres lletres al Col·legi de les Germanes Carmelites Vedrunes, a la seva vila natal, a partir dels 3 anys. El 1923 va passar a l'escola pública que regentava el mestre Martí Poch i Gramunt. El 1927 va ingressar com a postulant a l'escola dels Paüls de Bellpuig d'Urgell, on hi va cursar els cinc anys d'Humanitats. I ell 1932 va ser traslladat a Mallorca per cursar el noviciat a la Casa que la Congregació de Sant Vicenç de Paül tenia a la capital de l'Illa de la Calma. Muntanyola només hi va cursar el primer any i va decidir passar al clergat secular.

La tardor de 1933 va reprendre els seus estudis eclesiàstics al Seminari Pontifici de Tarragona. Se li van convalidar els estudis d'Humanitats i va ingressar a la facultat de Filosofia. En aquell Casal va començar la seva carrera poètica, també. El 1935 ja va guanyar el primer premi en un certamen convocat pels fejocistes de Tarragona. L'estiu de 1935, va compondre altres poesies, i al juliol, des de l'Espluga, va redactar 'Clavell'.

Amb els seus companys seminaristes tarragonins, a l'estiu es va desplaçar al Seminari de la Seu d'Urgell. Allí va seguir les notícies dels esdeveniments a l'aixecament militar. El diumenge 26 de juliol, un escamot de milicians els ba obligar a retornar a Tarragona. Els camions que els transportaren van ser interceptats i els seminaristes conduïts a Lleida, on van ser empresonats algunes setmanes. Després els van portar al vaixell 'Río Segre', ancorat al port de Tarragona i convertit en presó.

En ser alliberat, va saber de la desgràcia de l'assassinat del seu pare i del seu germà, a la carretera de Montblanc a Reus, al terme de la Selva del Camp. La mare, ell i la seva germana petita, junt amb la seva tia, viuda d'un altre afusellat a l'Espluga, es van traslladar a Barcelona, on es van refugiar a casa d'uns amics de la família. Els altres dos germans, Pere i Josep Maria, residien a Mallorca. I Ramon Muntanyola va decidir fer camí cap a l'illa.

Amb Manuel Morgades, compatrici seu i sacerdot paül, van travessar la frontera a França, i des de Marsella van emprendre el viatge a Mallorca. El setembre de 1937, va continuar els seus estudis i va començar els de Teologia. Malgrat tot, seguia escrivint poesia, i d'aquesta etapa ha deixat diversos poemes relacionats amb la Mare de Déu de Lluc.

Acabat el conflicte, va retornar al Seminari de Tarragona per seguir els estudis. Va completar els cursos de Dogma, Moral i Cànons. Durant aquest període va rebre la tonsura clerical a l'Espluga, el juny de 1940, i les dues primeres ordres menors. Van seguir la resta d'ordres, el diaconat i l'ordenació sacerdotal, rebuda a Tortosa de mans del Bisbe Félix Bilbao.

El 5 de març de 1942 va celebrar la missa nova a Cervià de les Garrigues, on residia encara la seva àvia paterna. Es va reincorporar al Seminari de Tarragona i va començar la seva carrera sacerdotal que el va portar primer a Montbrió del Camp, com a vicari dominical. El juliol va ser nomenat vicari de Guimerà i encarregat de Ciutadilla. El 1944 ja era vicari a Santa Maria de Montblanc. Van seguir els destins de rector a Farena, encarregat de Rojals i de Mont-ral. El seu vessant poètic continuava desenvolupant-se, i es van començar a publicar els primers poemaris seus.

El 1946 publicava 'Ànima endins'. L'octubre d'aquell any va ser nomenat ecònom dels Omells de na Gaia. Els anys de permanència en aquella parròquia marquen definitivament els aspectes més singulars de la personalitat de mossèn Ramon Muntanyola. Va iniciar la publicació de 'La Veu de la Parròquia', que per ordre episcopal va ser substituïda per 'Hoja diocesana', creada per l'arquebisbe Arriba y Castro.

Durant aquells anys va començar el seu pelegrinatge de missioner, pels pobles propers o llunyans a la seva parròquia. El 1950 edita la revista 'Ressò', que l'arquebisbe li prohibeix després de dotze números publicats. L'arquebisbe, descontent i contrariat amb Muntanyola, el destina com a capellà adjunt a la casa d'exercicis de la Selva del Camp.

La seva estada als Omells també és prolífica en activitats literàries: Jocs Florals de Vallfogona, per exemple. Va iniciar la composició poètica de goigs i va publicar 'Infants, Ocells i Nadales'. L'etapa selvatana, com se l'anomena, li va permetre contactar amb els nuclis culturals actius a Reus. Era cridat des dels indrets més insospitats per tal que hi anés a predicar la Santa Missió.

Un grup d'amics, el 1957, van obsequiar a mossèn Ramon amb un calze, conegut com el Calze de Catalunya, per portar gravat el vers del poema Pau Claris de Ventura Gassol 'El tinc alt per Catalunya i per tots els catalans'. Dos anys més tard va publicar 'Romiatge per la terra'.

El diumenge, 28 de febrer, va rebre a l'Espluga, on devia ser casualment, el nomenament de rector de Santa Maria del Mar de Salou. El dimarts, 1 d'abril, escriu des del mateix poble al seu amic Enric Prats, músic reusenc, i li ho comunica: vol que ho sàpiga per ell mateix quan el nomenament encara no és de domini públic. Sent rector de Salou, va morir a Barcelona l'any 1973.
Share on Google Plus

About PortalNou Valls

This is a short description in the author block about the author. You edit it by entering text in the "Biographical Info" field in the user admin panel.
    Blogger Comment
    Facebook Comment

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada