El conseller Vila signa l'acord per convertir els arxius de Poblet en secció de l'Arxiu Nacional

El conseller de Cultura, Santi Vila, i l'abat del Monestir de Poblet, Octavi Vilà, han signat divendres, 29 d'abril, el conveni que ha de permetre que els arxius de Poblet es converteixin en una secció territorial i autònoma de l'Arxiu Nacional de Catalunya. L'acord preveu el tractament arxivístic, la digitalització i la difusió de tots els fons documentals conservats al monestir, inclosos els que el president Tarradellas va llegar a Poblet i que actualment formen l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. Amb aquest acord, l'Arxiu Nacional de Catalunya constituirà al llarg de l'any vinent la seva primera secció territorial a Poblet, amb la voluntat que en un futur aquest model s'estengui a altres arxius del país.

El conveni preveu que, de forma prèvia a la constitució de la secció de l'Arxiu Nacional, es procedeixi, a partir de les properes setmanes, a iniciar la progressiva equiparació del tractament arxivístic dels fons de Poblet als criteris de conservació, descripció i difusió de l'Arxiu Nacional de Catalunya.

L'objectiu d'aquesta iniciativa, que s'ha anat gestant al llarg dels últims mesos, és garantir un accés àgil als investigadors i estudiosos i assegurar-ne la conservació, descripció i difusió, sempre respectant les restriccions legals i condicions de dipòsit dels diversos fons.

L'abast de l'acord contempla tota la documentació de l'Arxiu de Poblet, que es mantindrà propietat del monestir i que està integrat actualment per l'Arxiu Monàstic format per la documentació recuperada d'abans de l'exclaustració de 1835 i la documentació produïda pel cenobi a partir de 1940; els arxius de les institucions públiques o privades relacionades amb el monestir, com el Patronat del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i la Germandat de Poblet; i els arxius incorporats, que són l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, l'Arxiu de la Casa Ducal de Medinaceli, i altres 59 fons personals procedents de donacions i formats per personalitats contemporànies al president Tarradellas.

A partir del conveni, el Departament de Cultura i el Patronat del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet posaran en marxa línies i treballs d'investigació, s'organitzaran exposicions i s'editaran catàlegs per impulsar la difusió dels fons. També es procedirà a realitzar un estudi tècnic dels fons de l'arxiu de Poblet que inclourà un pla de conservació, descripció i digitalització de tots els documents, que també podran ser consultats on line. A més, estableix que la Generalitat entrarà a formar part del Patronat de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià.

Per aquest any 2017, el Departament de Cultura, a través de l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC), farà una primera aportació de 30.000 euros perquè es puguin començar la tasques per elaborar l'estructura del quadre de classificació i reordenació física dels fons documentals.

L'arxiu llegat pel president Tarradellas al país i dipositat a Poblet és un testimoniatge imprescindible per a l'estudi dels últims vuitanta anys de la història de Catalunya. Després de la mort del president Tarradellas (1988) i de la seva esposa Antònia Macià (2001), l'arxiu va quedar a Poblet, a cura de la comunitat monàstica, tal com establia el conveni de donació de l'any 1981 signat pel President Tarradellas i l'abat Maur Esteva. En total, l'arxiu conté 1.250 metres lineals de documentació

El fons que integra el conjunt documental consta de la seva biblioteca personal, que està composta per 11.032 llibres, dels quals cal destacar els referents a la Guerra Civil i un fons de publicacions en llengua catalana, la més antiga de les quals data de l'any 1713.

Per la seva part, el fons gràfic està format per més de 38.000 fotografies, des de l'any 1904 fins a les darreres aparicions públiques de l'esposa del president, Antònia Macià. Del període 1930-1939 hi ha molt material inèdit que recull els principals esdeveniments de l'època i moltes imatges de la Guerra Civil. De l'exili destaquen les imatges de la retirada a França, els viatges que va fer a Sudamèrica per a trobar-se amb els exiliats o les escenes quotidianes del president a la seva residència francesa de Saint-Martin-le-Beau. Del període 1977-1980 hi ha un recull diari de tots els actes que van tenir lloc en aquella etapa. L'arxiu també té un fons d'hemeroteca molt significatiu, que abasta des de 1920 fins a 1988. Finalment el fons es completa amb les més de 140.000 cartes escrites o rebudes que Tarradellas va anar acumulant durant la seva vida. Només de l'època de l'exili se'n conserven 93.088.


Al llarg dels anys, l'arxiu s'ha vist incrementat amb 62 donacions d'altres fons personals, de les quals destaquen la de Lluís Gausachs, secretari personal del president durant 22 anys; Jaume Miravitlles, comissari de Propaganda de la Generalitat durant la Guerra Civil; Carles Sentís, periodista i president de la UCD Catalunya; Carles Andreu Abelló, Josep M. Bricall i Manuel Ortínez, polítics que van desenvolupar un paper important durant la Generalitat restaurada; Joan Antoni Samaranch, Paul Preston o el general Domènec Batet, afusellat per Franco.
Share on Google Plus

About PortalNou Valls

This is a short description in the author block about the author. You edit it by entering text in the "Biographical Info" field in the user admin panel.
    Blogger Comment
    Facebook Comment

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada