El conseller Rull defensa el projecte que permetrà la portada d'aigua a la Conca de Barberà

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha assegurat aquest divendres, 7 d'abril, que el projecte d'abastament d'aigua des de l'embassament de Rialb a una trentena de municipis de les comarques de la Segarra, l'Urgell, l'Anoia i la Conca de Barberà "vol resoldre un problema molt greu" d'abastament que pateix aquesta àrea i ha defensat "l'exercici de responsabilitat del Govern de garantir un dret fonamental i bàsic que és l'accés a l'aigua amb bones condicions". Els municipis de la Conca beneficiats per aquesta actuació són Conesa, Forés, les Piles, Llorac, Passanant, Santa Coloma de Queralt, Savallà del Comtat i Vallfogona de Riucorb.

El conseller ha negat rotundament que el projecte amagui un transvasament encobert des de l'Ebre fins a Tarragona i Barcelona. Aquest "acord històric" per a la portada d'aigua de Rialb, que beneficiarà 45.000 habitants de quatre comarques, preveu petites transferències entre conques inferiors a 1 hm3/any considerats per la normativa estatal vigent com a "transferències de petita quantia", i autoritzats en cas de dèficit d'aigua mitjançant una resolució del Ministeri d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient. Concretament, preveu la portada de 0,62 hm3/any, l'equivalent al consum d'un dia d'una ciutat de 600.000 habitants. Per contra, els traspassos superiors a 1 hm3/any sí són considerats transvasaments, i requereixen l'aprovació del Govern de l'Estat mitjançant un Acord del Consell de Ministres.

El conseller ha defensat que "és un projecte d'abastament i garantia", que "comença i s'acaba aquí, tècnicament, normativament i políticament", perquè "el Govern sempre s'ha manifestat per activa i passiva en contra de qualsevol transvasament".

Rull ha subratllat que el projecte pretén portar aigua a un territori sec, "per treure els seus ciutadans d'un estat de precarietat inacceptable", i ha recordat que "l'element comú és que tots els municipis pertanyen parcial o totalment a la conca de l'Ebre". Per això, ha apuntat que "tindria sentit que la mateixa simpatia, empatia i solidaritat que el país ha expressat amb l'Ebre tingués un punt de retorn per donar suport a les 3.600 persones que s'han d'abastar amb camions cisterna", perquè "en un mateix país i conca hidrogràfica no podem parlar de confrontació". "Es tracta d'una canonada d'11 centímetres de diàmetre en el seu tram final", ha recordat.

El projecte per abastir d'aigua aquesta àrea és hereu d'un projecte anterior, elaborat per la Generalitat el 2008, que ja preveia deixar d'utilitzar l'aigua del Canal d'Urgell, de menor qualitat, per abastir, en aquest cas, 43 municipis de la Segarra, l'Urgell, la Conca de Barberà i l'Anoia. Així, l'objectiu era portar l'aigua de l'embassament de Rialb, mitjançant el canal Segarra-Garrigues, amb infraestructura nova per a la canalització. El nucli principal de població de 4 dels 43 municipis (Forés, les Piles, Montmaneu i Santa Coloma de Queralt) pertanyia a les conques internes de Catalunya, a diferència de la resta, que pertanyien a la conca de l'Ebre. És per això que calia una autorització del Ministeri per al traspàs d'aigua entre conques, que la Generalitat va obtenir el 27 d'octubre del 2010. Tanmateix, les dificultats pressupostàries van fer necessari replantejar el projecte inicial.

En aquest context, a final de febrer, 30 municipis d'aquestes comarques van consensuar amb la Generalitat un acord per tirar endavant el nou projecte, que també inclou els 4 municipis que pertanyen a les conques internes de Catalunya, mentre que la resta se situen en la conca de l'Ebre. Rull ha assegurat que "la base del projecte inicialment acceptat el 2008 és la mateixa, i entenem que l'autorització de l'Estat ja està feta". L'Agència Catalana de l'Aigua ha estudiat diverses alternatives per al subministrament dels municipis limítrofs, que no són viables ni econòmica ni ambientalment.

El Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, en vigor des de principis de gener de 2017, contempla una sèrie d'actuacions i mesures per incrementar la garantia d'aigua, millorar el sanejament i preservar el bon estat del medi al territori de les conques internes. Aquest pla no preveu cap actuació a la conca catalana de l'Ebre i, per descomptat, no planteja cap solució estructural basada en un transvasament. Sobre aquest sentit es va manifestar aquest dimarts la ministra d'Agricultura, Isabel García Tejerina, a través de nota de premsa, deixant clar que el pla de gestió no contempla cap transvasament entre conques.

Precisament la planificació anterior, circumscrita al període 2009-15, va contemplar l'execució de diverses actuacions per augmentar la disponibilitat d'aigua (un 30% mitjançant 122 hm3 de nou recurs) amb solucions adoptades dins de les conques internes i sense transferències d'aigua procedents d'altres conques.

Cal tenir present que el projecte d'abastament des de Rialb no està dins del Pla de Gestió, ja que és una solució relativa a les conques de l'Ebre.  En aquest sentit, Rull ha mostrat la seva "perplexitat" davant d'un relat del Govern d'Aragó que "no es fonamenta en cap fet". Per al conseller, "continuen vigents les mateixes raons que van portar el Govern d'Aragó a dir sí al projecte del 2008", i ha assegurat que "no es parla enlloc de cap aportació externa i menys de l'Ebre". Per això, ha mostrat la seva predisposició i voluntat per explicar tant al Govern d'Aragó com a la ministra Tejerina els detalls del projecte.

L'actuació preveu aprofitar part de la xarxa de canalitzacions existents, titularitat del Consell Comarcal de la Segarra, i construir fins a 122 quilòmetres de nova xarxa d'abastament, 7 estacions de bombament i 3 dipòsits, així com aprofitar completament la capacitat de la potabilitzadora de Ratera. Amb tota aquesta infraestructura es podrà subministrar a aquestes localitats aigua procedent de l'embassament de Rialb a través del canal Segarra-Garrigues.

Es preveu que la nova xarxa estarà enllestida en tres anys, amb una inversió total de més de 21 milions d'euros. D'aquests, 10 milions els aportarà l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA); 5 milions, les diputacions: Lleida (2 milions), Tarragona (2 milions, el doble del compromès inicialment) i Barcelona (1 milió). La resta es repercutirà en la tarifa durant un període d'entre 15 i 25 anys. Rull ha destacat que en el projecte final "els ciutadans beneficiats hauran de pagar menys, perquè la Generalitat i les diputacions pagaran menys, i l'Estat no hi haurà d'aportar res".
Share on Google Plus

About PortalNou Valls

This is a short description in the author block about the author. You edit it by entering text in the "Biographical Info" field in the user admin panel.
    Blogger Comment
    Facebook Comment

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada