El Pla de Santa Maria i la Fàbrica: Cent anys d'un important impacte a la societat local

Un 26 de març de l'any 1917 es va fer la gran festa d'inauguració de la fàbrica tèxtil Martí Llopart i Trenchs al Pla de Santa Maria. La tradició oral explica que hi van haver tres envelats amb miralls per fer-hi balls amb orquestra i que va esdevenir una gran festa popular. I és que no n'hi havia per a menys. L'arribada de la indústria al Pla va suposar una transformació de la forma de vida, amb el pas de l'economia rural a la integració en el teixit industrial i amb la incorporació de la dona al món laboral, que va afectar gairebé totes les famílies. La vida del poble durant tota la resta del segle XX va restar marcada per la Fàbrica.

Avui, algunes de les naus de l'antic complex acullen el Centre d'Interpretació del Tèxtil i Museu Agrícola. L'edifici principal està format per quatre naus grans, amb teulada a doble vessant, i dotze amb teulada de dent de serra. A més, reunia tota una sèrie d'edificis al voltant. La casa de l'amo i el director encara es conserva i ara acull l'Associació de la Gent Gran. A l'antiga fusteria ara hi ha emplaçat el Local de Joves del poble. També disposava de magatzems, d'un gran dipòsit d'aigua i d'altres construccions, una part de les quals ja enderrocada.

Un altre element destacat n'és la bassa, que es va construir perquè una fàbrica tèxtil necessita molta aigua per tenyir el fil i la roba. Com que El Pla és un poble amb poca aigua, es va construir aquest gran dipòsit a l'aire lliure, que també servia per recollir aigua de la pluja. Fa 90 metres de llarg, 45 d'ample i entre 2 i 3 metres de fondària i es va excavar, a pic i pala, al mateix temps que es va construir la Fàbrica. L'aigua encara es fa servir per regar els jardins municipals, per a la Piscina, degudament tractada, i per als pagesos del poble.

La xemeneia també és una construcció remarcable que permet identificar el poble a quilòmetres de distància. Es feia servir per llençar a l'aire el fum del carbó que consumia la caldera de vapor. El vapor no es va utilitzar mai per produir electricitat, sinó per escalfar l'aigua necessària per al tint del fil i de les peces de roba. També servia com a caldera de calefacció per mantenir estable la temperatura a l'hivern, a l'interior de les naus.

En aquests cent anys de vida s'ha restaurat i escurçat dues vegades. En la darrera restauració se li van afegir uns cèrcols de ferro per millorar-ne l'estabilitat.

Al llarg del segle XX, quatre empreses van fer funcionar aquestes naus. La primera, la que més anys hi va estar i la que les va fer construir, va ser Martí, Llopart i Trenchs. L'empresa Martí, Llopart i Trenchs va ser creada per tres socis: Joan Martí i Badia, Rafael Llopart i Ferret i Joan Trenchs i Ballester. El fill de Rafael Llopart, Rafael Llopart i Vidaud, va ser president del Barça entre 1915 i 1916. El fill de Joan Martí, Enric Martí Carreto, també va ser president del Barça entre 1952 i 1953. El tercer home, Joan Trenchs, era de Valls i és qui va convèncer els seus socis de construir aquí la Fàbrica.

El Pla no era un poble, en principi, gens adequat per construir-hi una fàbrica tèxtil, perquè no hi ha riu. Al 1915, quan el projecte pren forma, tampoc no hi havia bones carreteres ni ferrocarril. Només una línia elèctrica i mà d'obra barata. A Valls hi havia algunes fàbriques tèxtils i sembla que en algunes cases del Pla es feien feines d'aquest tipus. Així, és possible que hi hagués algunes persones que ja en coneguessin la manera de treballar.

Diuen que Joan Trenchs tenia El Pla en molta estima perquè la seva dida o mainadera era del poble i per això va convèncer els seus socis d'instal·lar-hi la Fàbrica. L'empresa Martí, Llopart i Trenchs tenia ja una fàbrica al barri de Sant Martí de Provençals de Barcelona i la construcció de la nova factoria al Pla havia de permetre ampliar la producció. Aquesta és una fàbrica tèxtil tardana. Les fàbriques del Llobregat es van crear gairebé totes a la segona meitat del segle XIX i ja no quedava riu per situar-ne més.

La Fàbrica es construeix en plena Primera Guerra Mundial, un moment que va ser molt bo per a les empreses catalanes i espanyoles. Com que Espanya era un país neutral, les fàbriques d'aquí treballaven a ple rendiment per produir el que no podien fer els països que estaven en guerra. A més, ara sabem que la guerra es va acabar el 1918, però el 1915 no hi havia manera d'endevinar quant de temps duraria.

L'empresa Martí Llopart i Trenchs va mantenir la Fàbrica durant mig segle, fins el 1965. Aleshores se la van vendre sencera a una altra empresa de Barcelona, Hijos de Francisco Sans. Fabricava lones i tendals per a camions i balcons i cobertes per a vagons de tren. Era al mig de l'Eixample de Barcelona, a la cantonada dels carrers Casanovas i Diputació. A mitjans dels anys seixanta, l'Ajuntament de Barcelona treia les fàbriques del centre de la ciutat i per això aquesta empresa va decidir comprar aquest complex i instal·lar-se aquí.

Hijos de Francisco Sans es va quedar gairebé tots els treballadors i només uns pocs van venir de Barcelona. Com a anècdota, un dels socis de l'empresa era Francisco Miró-Sans, que també va ser president del Barça entre 1953 i 1961. Aquesta empresa va fer construir una nau nova als terrenys entre la bassa i les naus antigues. Aquesta nau era molt moderna, però una tempesta de neu en va fer caure la teulada l'any 1986.

Per sort, ningú no va prendre mal, però es van fer malbé moltes màquines i la nau ja no es va poder reconstruir. En aquell moment el tèxtil ja passava una crisi molt important. Moltes empreses tancaven i països com l'Índia, el Marroc o la Xina produïen el que abans es feia aquí. L'empresa no es va recuperar i va fer fallida al cap d'un temps.

Després d'aquesta etapa, els treballadors van constituir una cooperativa i van continuar durant un temps amb el nom de Tèxtil del Pla. La formaven 40 treballadors, però només va durar tres anys i mig, del 1987 al 1990. Finalment, un grup de 13 treballadors van seguir amb una empresa que es deia Cuàntica. Aquesta empresa va seguir desenvolupant la seva activitat fins el 1998, quan la Fàbrica deixa de funcionar definitivament.

Els edificis, la bassa i els terrenys eren aleshores propietat de la Seguretat Social, que els havia embargat perquè Hijos de Francisco Sans havia deixat de pagar el que li corresponia i tenia un deute molt gran. Després d'unes negociacions llargues i complicades, l'Ajuntament del Pla va comprar els terrenys i les naus l'any 2001.

A la primera etapa, amb l'empresa Martí Llopart i Trenchs, a la Fàbrica hi arribaven bales de cotó i en sortien peces de roba. Es feia tot el procés que incloïa màquines com metxeres, batans, cardes i altres. A la segona etapa, Hijos de Francisco Sans comprava fil ja elaborat, el tractava i el teixia. Les màquines que hi ha avui al Centre d'Interpretació corresponen a aquests processos.
Share on Google Plus

About PortalNou Valls

This is a short description in the author block about the author. You edit it by entering text in the "Biographical Info" field in the user admin panel.
    Blogger Comment
    Facebook Comment

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada