Opinió.- Argelères, tan lluny i tan a prop

ANDREU GARCIA JANÉ*. El passat diumenge 5 de febrer, vaig tenir l'honor d'assistir a l'acte que es va celebrar al Coll de Manrella i Argelères, a la Catalunya nord, per a commemorar el Dia Nacional de l'Exili i la Deportació, en el qual hi van ser presents el conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, i la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell i on vaig poder compartir unes hores amb ells i amb molta gent que, com jo, volien retre homenatge als ideals, la resistència i la capacitat de superar l'adversitat dels nostres avantpassats exiliats.

Ho commemoràvem el mateix dia que rememorem que l'any 1939 els màxims representants de les institucions republicanes catalanes encapçalades per el president de la Generalitat Lluís Companys, el president de la república Espanyola Manuel Azaña i el president basc Jose Antonio Aguirre, juntament amb centenars de civils i militars, van travessar la frontera amb França per el coll de Lli (municipi de la Vajol), on actualment hi ha el monument al president Lluís Companys.

Aquesta declaració per part del Govern de la Generalitat vol ser un reconeixement memorial a totes les víctimes de la Guerra Civil a l'Exili, però alhora vol fer una crida a prendre consciencia del drama que actualment estan patint moltes persones forçades per les guerres o la violència. En tenim exemples ben tràgics a les aigües de la Mediterrània.

Per aquesta raó s'ha iniciat la campanya 'Casa nostra és casa vostra'. Catalunya ha sigut és i serà un país d'acollida. Estem en contra dels camps d'acolliment, ja que tenim molt fresc a la nostra memòria el camp d'acolliment francès de l'any 1939, que es va transformar en camp de concentració a les platges d'Argelers. Allí estava prevista l'arribada de 4.000 persones i en tan sols 2 dies n'hi van arribar 80.000. Van estar-hi privats de les seves llibertats, van ser maltractats i van viure a la sorra de la platja sense cap mena d'infraestructura, en tot moment vigilats per soldats senegalesos que pertanyien a la Legió Estrangera, i que no tenien miraments ni escrúpols a l'hora de tractar els refugiats.

Sembla mentida que, després de 78 anys, a l'encendre la televisió o obrir les pàgines del diari, les primeres imatges que veiem siguin de gent refugiada que ens recorden, i molt, aquell 1939. Volem acollir per clamar contra la manca de resposta de l'Estat espanyol a la crisi dels refugiats i treballem perquè les institucions catalanes forcin un canvi. La indiferència dels governs i la xenofòbia creixent a Europa no va amb el tarannà dels catalans perquè sabem de què parlem. Per experiència.

*Andreu Garcia Jané és president de la secció local d'Esquerra Repúblicana de Catalunya a Valls.
Share on Google Plus

About PortalNou Valls

This is a short description in the author block about the author. You edit it by entering text in the "Biographical Info" field in the user admin panel.
    Blogger Comment
    Facebook Comment

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada