Opinió.- Acte inicial de 'Valls en transició'

PERE VIDAL*. El proper 16 de febrer es donarà el tret de sortida per iniciar un procés de transició a Valls. L'acte consistirà en el passi d'un documental i un posterior debat per a parlar d'aquesta proposta i posar fil a l'agulla als primers passos d'un procés de transició a nivell del municipi.

Què és la transició?
És un procés per reimaginar col·lectivament el futur que volem per a la nostra ciutat i els seus habitants, posant-nos fites assequibles per anar aconseguint els canvis que proposem tenint en compte tots els reptes que tenim clar que en un moment o altre haurem d'afrontar.

Els problemes a que ens enfrontem com a societat són tant grans que acabem desactivats i desmotivats per la impotència. El canvi climàtic, la contaminació del medi, els residus, el pic del petroli, la crisi econòmica, la injustícia social, l'individualisme...

A més, les dificultats del dia a dia tampoc ajuden en que en algun moment aixequem el cap de la nostra parcel·la i mirem de posar remei a altres problemes del nostre voltant, o que enfoquem els problemes col·lectivament, tot i que el que ens afecta a nivell individual és compartit per bona part dels qui ens envolten.

Un procés de transició no és altra cosa que decidir com volem viure en deu o vint anys i posar-nos a treballar per assolir-ho. Tot és possible i tot està per fer. El procés inclou tots els àmbits de la vida a la ciutat, tant materials com immaterials (salut, treball, energia, alimentació, economia, convivència,...) i involucra a tothom que hi viu independentment de la seva edat, ideologia o situació personal. Tothom és tothom.

Un dels objectius que es sol establir en un procés de transició és el de cobrir les necessitats a nivell local (energia, alimentació, bens i serveis,...), que fa que la dependència del petroli es redueixi fins al punt que estiguem preparats per encarar sense problema la crisi energètica derivada del pic del petroli.

Sabent els problemes a que ens enfrontem en un futur, no cal esperar a que arribin per actuar, i més quan està a les nostres mans i tenim els coneixements i la possibilitat de fer alguna cosa.

Manca d'un imaginari col·lectiu
Si ens pregunten com imaginem el segle XXII o XXIII, segur que ens ve a la ment un futur tecnològic, on els descobriments dels humans han solucionat tots els problemes i prement un botó es materialitza un aliment o es descontamina el planeta. O potser imaginem un futur apocalíptic, on el planeta està destruït ja sigui per una guerra nuclear, un desastre natural o una invasió alienígena.

El cinema n'és ple d'exemples en aquesta direcció. En ambdós casos la natura no existeix i nosaltres no hi tenim res a fer. És més, seguim destruint el planeta perquè o be en el futur ja ho arreglaran o bé no val la pena ja que està tot perdut.

Hem deixat de banda la nostra responsabilitat envers el futur que deixem als nostres fills, nets,... No és la manca de coneixements o de tecnologia que fa que destruïm el planeta.

No ens cal gaire per un futur sostenible on convivim amb la natura i ens alimentem i cobrim les necessitats bàsiques sense destruir el planeta. No es tracta de tornar enrere sinó de valorar els coneixements de les generacions anteriors i afegir els coneixements que tenim. Cal començar a imaginar el nostre futur...

Moviment de ciutats en transició. Pensa global, actua local
El moviment de ciutats en transició va començar el 2006 a Totnes, un petit poble d'anglaterra, i avui dia hi ha milers d'iniciatives de transició per tot el planeta. L'experiència de les ciutats que ja porten molt camí fet es comparteix amb guies d'iniciació, idees i  exemples de coses que han funcionat. L'enxarxament fa que cada municipi faci el seu procés particular i serveixi d'inspiració per a d'altres. Moltes eines son compartides obertament per a qui les vulgui utilitzar, adaptar o millorar. La força de la xarxa de ciutats en transició és el fet de que tothom fa coses en una escala assequible i tot sumat sí fa diferència i suposa un canvi real i una proposta viable. La impotència de enfrontar reptes tan grans s'esvaeix en formar part d'un moviment global, i ens allibera per a fer la petita feina de formigueta al nostre entorn real que és el que tenim a mà.

Cada ciutat fa el seu propi procés, les circumstàncies especifiques a nivell social, cultural i econòmic són diferents, però l'objectiu final és comú. La unió fa la força, però en aquest cas, d'una manera descentralitzada i a peu de carrer. Mai més ben dit: pensa global, actua local.

Acte inicial. Primers passos a Valls
L'acte inicial és una proposta de l'Associació pel Desenvolupament local i Alternatiu (ADeLA). L'Associació ADeLA gestiona la finca Can Pipirimosca on des de fa quinze anys es treballa la permacultura i s'experimenta en com viure d'una manera més sostenible i respectuosa amb el planeta.

Pere Vidal, fundador i membre de l'associació, és qui facilitarà el debat posterior al documental i que servirà per a parlar dels primers passos a fer a Valls. El documental mateix és un dels primers passos, que és la presa de consciència dels reptes a que ens enfrontem i la inspiració en altres propostes que ja estan funcionant.

L'acte serà el proper dijous 16, a les 7 de la tarda, a la sala d'actes de la Casa de Cultura (passeig dels caputxins 18) on en acabar hi haurà sopar vegetarià ecològic de franc a la vegada que es farà el debat sobre quins passos a fer en el procés de transició a Valls. Tothom de Valls hi és convidat. Actuar en positiu és possible i a més emocionant.


*Pere Vidal és el fundador de l'Associació pel desenvolupament local i alternatiu.
Share on Google Plus

About PortalNou Valls

This is a short description in the author block about the author. You edit it by entering text in the "Biographical Info" field in the user admin panel.
    Blogger Comment
    Facebook Comment

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada