Opinió.- Som d'Esquerra

HEURA MUSTÉ*. Jo vinc d'una família humil i molt treballadora. Tant treballadora que el dia que va morir Franco, van fer una copeta de cava, van escoltar un trosset de La Santa Espina, van brindar per la llibertat i se'n van tornar a treballar perquè s'havien d'apriar les bèsties i hi havia molta feina al de fora.

De ben petita mon pare ja em prenia a les manifestacions de Barcelona de l'11 de Setembre, sempre i quan caigués en diumenge o per casualitat no toqués veremar perquè, sinó, penjàvem unes estelades al tractor i cap a la feina.

El republicanisme em ve de tots costats. Vaig tenir la sort de poder escoltar moltes de les històries en primera persona, de boca de la meva besàvia. M'explicava històries de lluita, de guerra, de supervivència, d'exili, de presó, de repressió i d'humiliació però sempre me les va explicar amb el cap ben alt, convençuda i orgullosa d'allò en el que creia.

Als 14 anys em vaig fer militant d'Esquerra perquè el meu pare ho era i jo sempre he volgut ser com ell. Ell no és creient però sempre ha tingut fe en Esquerra, sempre. És de les poques persones que sempre ha confiat en el partit, fins i tot quan jo dubtava, quan les coses anaven justes i ens desacreditaven per tots costats, ell sempre em deia "si són on són és perquè saben el que es fan" o " no et creguis tot el que diuen que hi ha molta gent que no vol que se sàpiga tot allò bo que fa el partit". I jo me'l vaig creure, vaig seguir apostant per aquest partit de formiguetes, que va fent la feina mica a mica, poquet a poquet, però sense parar. Un partit ple de gent treballadora, humil i desinteressada que lluita per un objectiu comú.

I aquesta perseverança, aquesta constància en la feina, ens ha portat fins al lloc on som avui. Ens ha portat a ser la gent que dirigeix el timó, la gent que dissenya el camí i la gent que està fent complir el somni. Perquè aquest somni ens el mereixem, se'l mereixen els homes i dones com el meu pare, que no han deixat mai de creure que era possible, que quan molts s'amagaven de ser independentistes, ell si convenia ho cridava als 4 vents. Que quan la gent es creia que no hi havia arguments per voler un país millor, ell te'n donava un sac ple. Que quan les vaques eren grasses i tothom es creia que ja es vivia prou bé, ell et deia que amb identitat pròpia es podia viure millor. I gràcies a homes i dones com ell, que no han aturat mai la lluita, aviat tots viurem en un país millor.

I recordeu si lluitem pacíficament, respectuosament, i incansablement, el somni és nostre.


*Heura Musté és presidenta de l'executiva local Tots Som Bràfim – Esquerra.
Share on Google Plus

About PortalNou Valls

This is a short description in the author block about the author. You edit it by entering text in the "Biographical Info" field in the user admin panel.
    Blogger Comment
    Facebook Comment

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada