Vimbodí i Poblet recupera tres retrats familiars restaurats del pintor Adrià Campdesuñer

Els tallers de conservació i restauració de l'escola d'Art de la Diputació a Tortosa han finalitzat els treballs de conservació de tres pintures d’Adrià Campdesuñer que són propietat de la Parròquia de la Transfiguració del Senyor de Vimbodí i Poblet. Els retrats, realitzats a mitjan del s. XX, representen familiars de l’autor: el seu sogre, Joan Torres Debat, el seu cunyat, Joan Torres Anglès i, la seva futura esposa, Laudelina Torres. L’estat de conservació dels retrats masculins era bo i tots presentaven patologies similars. En canvi, el retrat de Laudelina es conservava pitjor, sobretot, a causa d’haver estat en contacte amb una alta humitat.

Al retrat de Joan Torres i al retrat de Joan Torres Debat, els bastidors presentaven pèrdues internes en forma de galeries provocades per atacs d’insectes xilòfags. Així mateix, ambdós bastidors estaven coberts per una fina capa de brutícia superficial. Els suports tèxtils es trobaven en molt bones condicions. El seu nivell d’envelliment era l’esperat, igual que la brutícia superficial que els cobria. Només calia destacar algunes deformacions causades per la falta de tibat o per algun cop accidental.

Les deformacions de la tela havien provocat una lleugera deformació de les capes pictòriques, que s’havien adaptat al canvi. Els estrats pictòrics presentaven una lleugera capa de brutícia superficial i petites taques en forma d’esquitxos, així com minúscules pèrdues de pel·lícula pictòrica. El vernís del Retrat de Joan Torres Debat estava esgrogueït, la qual cosa impedia poder veure-hi els colors originals.

El primer pas ha estat la desinsectació per anòxia de les obres. Els quadres es van introduir en una bossa estanca on es va substituir l’oxigen per un gas inert, nitrogen. Un cop desinsectades, es va procedir a la neteja mecànica de les obres. S’hi va passar l’aspiradora, per l’anvers i el revers, de manera controlada i amb l’ajut de paletines de pèls suaus. La neteja química dels bastidors es va realitzar amb aigua i etanol, molt acuradament, ja que les obres no van ser desmuntades. Per garantir la conservació dels bastidors, els forats deixats pels xilòfags van ser emplenats amb cera tova i es van cobrir d’una fina capa de cera microcristal·lina per frenar els efectes de la humitat.

Prèviament a la neteja de les capes pictòriques, es va mesurar el pH i la conductivitat de les obres per poder realitzar-ne un test de neteges aquoses a mida de cada una. Un cop finalitzada la neteja superficial, es va fer més patent l’esgrogueïment del vernís del Retrat de Joan Torres Debat per la qual cosa es va decidir eliminar-lo. El test de dissolvents de Cremonesi va ajudar a triar la barreja adequada formada pels dissolvents neutres ligroïna i acetona.

Abans de realitzar el retoc cromàtic, les obres van ser envernissades amb una lleu capa de vernís de retoc, a fi d’aïllar l’original dels materials afegits. La reintegració volumètrica es va realitzar sobre les pèrdues de capa de preparació. L’estuc emprat fou el tradicional, format per carbonat càlcic i cola animal. La reintegració pictòrica es va realitzar amb colors a l’aigua (gouache) i la tècnica emprada fou el puntillisme. La protecció del revers de les obres es va dur a terme per mitjà d’una coberta de Tyvek®, com a barrera per minimitzar les oscil·lacions d’humitat relativa i temperatura que pogueren arribar a les obres des del mur on seran exposades.

Pel que fa al retrat de la senyora Laudelina, el bastidor presentava signes d’atac de xilòfags, així com abundant brutícia, sobretot a la part inferior, on es barrejava amb taques de fongs i d’humitat. Al suport tèxtil, la brutícia era generalitzada i la tela s’havia enfosquit a causa de l’oxidació. A la part inferior del revers de l’obra, s’hi podia observar taques de fongs. La tela tenia deformacions perpendiculars que havien provocat la pèrdua de pintura i petits estrips.

La part inferior de la pel·lícula pictòrica, la que més va sofrir els problemes d’humitat, era la que presentava pitjor estat de conservació. Les capes pictòriques estaven clivellades i la capa superficial apareixia totalment esblanqueïda i tota l’àrea pictòrica estava coberta d’un lleu estrat de brutícia superficial.

La intervenció va començar amb l’aspiració controlada de l’obra. El bastidor va ser tractat amb un compost comercial, Xylazel®. La neteja va consistir en una neteja humida de la fusta, amb aigua i alcohol etílic a parts iguals. Per garantir la conservació del bastidor i poder realitzar un correcte control, els forats causats pels xilòfags van ser emplenats amb cera tova. A continuació, es va aplicar sobre la superfície un nou estrat a base de cera microcristal·lina. Les deformacions del suport tèxtil van ser eliminades amb humitat, aplicada a través de diferents capes per garantir l’homogeneïtat.

La consolidació del teixit es va dividir en dues actuacions diferenciades: el tractament dels estrips i l’aplicació de bandes perimetrals. Els estrips es van esmenar amb la sutura de les dues parts. L’adhesiu emprat va ser una barreja de midó de blat i cola de peix. Les bandes perimetrals es van realitzar amb adhesiu en fred segons el mètode holandès Nap-bond system. La neteja es va realitzar en dues fases, una primera neteja general que va consistir en una solució aquosa líquida de pH 6 i conductivitat 2000 μS /cm, amb un quelant dèbil. La segona neteja, per a les zones esblanqueïdes, va augmentar el pH fins a 8,5 i es va passar d’un quelant dèbil a un quelant fort. La reintegració de les pèrdues es va realitzar un cop l’obra va ser envernissada amb una lleu capa de vernís de retoc, a fi d’aïllar l’original dels materials afegits.

La reintegració volumètrica es va realitzar amb un estuc natural fins aconseguir anivellar les pèrdues a la capa de preparació. En acabat, es va realitzar la reintegració cromàtica amb gouache amb la tècnica del puntillisme. La pel·lícula pictòrica va ser protegida envernissant-la amb resina de baix pes molecular, que va ser aplicada en dues capes. Com a protecció del revers, s’hi va aplicar una barrera de polietilè d’alta densitat, per minimitzar les oscil·lacions d’humitat relativa i temperatura diàries, que pogueren provenir del mur.

Els tallers de conservació i restauració de l'escola d'Art de la Diputació a Tortosa han fet treballs de conservació i restauració de peces d'art de diferents municipis i entitats que ho havien sol·licitat. Entre aquests, una pastera del Museu d’Història de Cambrils; el fons de pergamins de l’Arxiu Històric Municipal de la Selva del Camp; el Crist de Sant Francesc de la Germandat de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist, de Valls; la pintura mural de la capella del Roser de Vilallonga del Camp; el fons documental del castell de Vila-seca, i tres pintures d’Adrià Campdesuñer de Vimbodí i Poblet. L'escola ja va retornar aquestes peces a les entitats o municipis que en són propietaris, i dimecres, 16 de novembre, ha lliurat la documentació que acredita els treballs i en detalla el procediment utilitzat en cada cas.
Share on Google Plus

About PortalNou Valls

This is a short description in the author block about the author. You edit it by entering text in the "Biographical Info" field in the user admin panel.
    Blogger Comment
    Facebook Comment

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada