L'Ajuntament de Valls no ha fet ús dels seus instruments legals per protegir Ca Padró

L'Ajuntament de Valls no ha fet ús dels instruments legals de que disposava per evitar la situació de degradació a la que ha arribat l'edifici de Ca Padró del carrer de la Cort, segons es desprèn de la pròpia cronologia d'actuacions que el Consistori assegura que ha portat a terme. Bàsicament, assenyalen diversos tècnics consultats, el Consistori no ha desenvolupat la capacitat d'actuació immediata que li atorga la llei a l'hora de protegir un bé cultural d'interès local (BCIL).

Segons la legislació, els BCIL són béns catalogats, amb categoria de protecció de segon rang, amb les figures de protecció que es deriven de la Llei de patrimoni cultural català 9/1993 (LPCC) i de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme (LUC). En tots dos casos, s'estableix que correspon als municipis crear els instruments de protecció i exercir el control dels béns catalogats en el seu territori, i deixa molt clar, que ho han de fer ja siguin de propietat pública o privada.

En el cas de Ca Padró, l'article 67.1 de la LPCC deixa molt clar els ajuntaments poden "obligar els propietaris d'immobles declarats BCIN o BCIL a l'execució de les obres" que siguin necessàries per a preservar-los, conservar-los o mantenir-los en bon estat. Segons l'Ajuntament de Valls, el 10 d'abril de l'any 2013, es va fer el primer requeriment als propietaris a executar obres de conservació. Però no ha estat fins al 19 de febrer del 2016, tres anys després, que l'Ajuntament va iniciar el primer expedient d'execució subsidiària. I encara van haver de passar vuit mesos, el 19 d'octubre del 2016, perquè l'Ajuntament acordés la contractació d'un arquitecte per fer la redacció del projecte d'adequació.

Això malgrat l'article 67.2 de la LPCC deixa clar que si els propietaris no executen aquestes actuacions, "en cas de perill imminent per a l'immoble", com ja constava de feia temps en diversos informes, l'Ajuntament "pot executar les obres imprescindibles per a salvaguardar el bé sense necessitat de requeriment previ". Aquesta és la figura legal que ha aplicat ara l'Ajuntament de Valls per començar amb "emergència" els treballs per salvar l'edifici. El que no s'estén és per què ha esperat a que el "perill imminent" hagi quedat constatat per l'ensorrament físic que hi va haver diumenge, 27 de novembre.

Segons la titular de Patrimoni de l'Ajuntament de Valls, Judit Fàbregas, una de les causes per no haver actuat abans és el fet de no poder accedir a un edifici que pertany a una propietat privada. Quelcom que desmenteix també l'article 25 de la LPCC on s'assenyala que els propietaris, titulars o posseïdors dels immobles declarats BCIN o BCIL han de permetre l'entrada a especialistes per poder estudiar-los. Aquesta obligació s'estén als edificis de propietat pública i privada.

Cal recordar que l'article 6.5 de la LPCC també assenyala que els municipis amb un patrimoni arqueològic important han de disposar d'arqueòleg municipal i han de determinar-ne les funcions específiques. Això no es dóna en el cas de Valls malgrat en els dos darrers anys hi ha hagut exemples de troballes a la zona del Cal Jueu, baixada de l'església, entorn del Museu Casteller i carrer Sant Antoni o al nucli de Masmolets, per citar uns exemples. En tots els casos, l'Ajuntament ha hagut de procedir a una empresa externa que ha suposat una despesa molt superior a la que hauria generat disposar d'un arqueòleg a temps parcial.
Share on Google Plus

About PortalNou Valls

This is a short description in the author block about the author. You edit it by entering text in the "Biographical Info" field in the user admin panel.
    Blogger Comment
    Facebook Comment

1 comentaris: