Un dels deu meteorits registrats a Catalunya va caure a Nulles l'any 1851


Un dels deu meteorits que fins ara han estat registrats a Catalunya com el que ha caigut aquest divendres, 15 de febrer, a Rússia, va caure al terme de Nulles l'any 1851 i es considera com un dels més importants trobats al país. Alguns estudis inclouen en aquesta llista un a Valls el 1855 tot i que la manca de dades fa pensar que es tracta d'un fragment del que s'havia precipitat entre Nulles i Vilabella el 1851, segons el volum "Meteorits caiguts a Catalunya", de M. Saura i Sans (1921). El meteorit de Nulles va caure pels volts de les 5 de la tarda el dia 5 de novembre. Segons els historiadors, després de veure's una gran bola de foc i sentir diverses detonacions, van caure diversos fragments.

Segons l'estudi d'Enric Aragonès i Valls a "Quaderns de Vilaniu", des de la Catalunya central es va veure creuant el cel una massa arrodonida que es va inflamar deixant una llarga cua brillant i en forma de serp. La gent es va alarmar pel soroll com un tro, que va durar uns 40 segons i es va sentir a uns 70 quilòmetres de distància. A Igualada i Vilanova van notar vibracions com si es tractés d’un terratrèmol. Aragonès explica que "en arribar a prop de terra, el bòlid es va fragmentar i va produir forts espetecs acompanyats per la formació de petits núvols, com si fossin focs d’artifici, cosa que va impressionar els habitants de l’Alt Camp i que es pogué veure també de Tarragona estant. Alguns testimonis propers al lloc de caiguda (Nulles, Vilabella, Puigpelat, Vallmoll, Bràfim) varen sentir diverses menes de sorolls que se succeïen ordenadament: un espetec semblant a una descàrrega d’una companyia de fusellers precedí quatre explosions compassades, com si fossin canonades, que se sentiren al temps que es formava un núvol; després, sorolls metàl·lics i, finalment, el xiulet de les pedres en caure". La peça principal va caure al costat de la porta del Trull de Nulles on va fer un clot d’un pam i mig de fondària.

Dem meteorit de Nulles se'n conserven una quinzena de peces tot i que el fragment més gros, de 7 quilos i 862 grams, és al Museu de Ciències Naturals de Madrid. La resta de fragments són en diferents museus i centres d'investigació de Barcelona, Paris, Londres, Berlin, Budapest, Viena i Chicago. La composició mineralògica està constituïda per calci, coure, cobalt, sodi i indicis de gal·li i de germani, olivina, hiperstena, pirrotina i opacs de ferro niquelífer. La majoria dels fragments estan totalment recoberts per una crosta metàl·lica de fusió de color negra mentre que l'interior es de color grisenc verdós, de naturalesa rocosa, i d'estructura granular.
Share on Google Plus

About PortalNou Valls

This is a short description in the author block about the author. You edit it by entering text in the "Biographical Info" field in the user admin panel.
    Blogger Comment
    Facebook Comment

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada